Repensar, redissenyar, refabricar, reparar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar energia han estat algunes de les claus objecte de debat i reflexió durant la jornada
Barcelona, 27 d’octubre de 2017_ La 6a edició d’iGenium ha apostat per l’economia circular com a eix temàtic de recerca, reflexió i debat en una trobada duta a terme al Palau Robert de Barcelona, esdevingut novament punt de trobada de l’enginyeria. Les importants repercussions mediambientals, econòmiques i socials s’han posat de manifest en tots els projectes professionals i d’estudiants d’economia circular exposats a iGenium’17.
Ha quedat palèsquel’enginyeria és una de les claus de l’ecosistema industrial i econòmic que pot trobar solucions transformadores, amb un marcat accent de progrés i sostenibilitat.
El president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), Ricard Granados, va obrir la jornada i va afirmar que l’edició d’enguany es dedica a l’economia circular “per mostrar com l’enginyeria és imprescindible per trobar solucions que contribueixin a un creixement ambientalment més sostenible i socialment més equilibrat». Així mateix, Granados ha subratllat la importància que els enginyers concibeixin des del mateix moment del disseny «productes, línies de fabricació i de reciclatge per a que siguin una contribució essencial per desenvolupar una economia sostenible, baixa en carboni, eficient i econòmicament competitiva».
Finalment, Granados també ha posat en valor que iGenium ja ha arribat a la sisena edició, confirmant-se «com la cita clau per a que empreses, organitzacions, professionals i estudiants pugin trobar un espai comú per debatre projectes referint-nos a una temàtica particular».
El Director General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, ha inaugurat oficialment l’acte. Palacín ha subratllat que iGenium«posa en valor la importància de les enginyeries i dels estudis tècnics en el món actual, especialment per la temàtica escollida, l’economia circular». En aquest sentit Palacín ha definit l’economia circular com «un nou model econòmic que busca la sostenibilitat, el manteniment dels productes, materials i recursos, entre els quals hi ha l’aigua i l’energia». L’objectiu és reduir els residus el mínim possible.
El Director General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial ha afirmat que «Catalunya no es vol quedar enrere» i que «compta amb els actius, l’expertesa, mercat, empreses tractores, pimes, startups, centres tecnològics, grups de recerca i tecnologia per a ser un referent internacional en l’àmbit de l’economia circular». Segons dades ofertes per Pere Palacín, Catalunya compta amb 391 empreses vinculades a l’economia circular que facturen 2.100 milions d’euros i donen feina a 70.500 treballadors. Innovació i internacionalització són les altres dues característiques de les empreses catalanes que dibuixen el mapa català de l’economia circular.
Palacín ha xifrat que aquest nou model econòmic «pot reduir els costos dels processos industrials fins a un 50%». Com a exemple, entre altres, ha citat el car-sharing, el vehicle elèctric i la conducció autònoma, l’ús de nous materials, l’IoT, la logística inversa i la impressió en 3D.
Per acabar la seva intervenció, Pere Palacín ha assegurat que l’economia circular «és un element estratègic de les polítiques de la Generalitat de Catalunya i, per aquest motiu, forma part del Pacte Nacional per la Indústria».
L’aposta dels professionals per l’economia circular
Joaquim Llagostera, secretari de Col•legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, ha introduït la primera taula rodona que ha donat a conèixer els projectes professionals. El primer projecte ha estat Manresa en simbiosi, presentat per Anna Lluís, enginyera agrònoma. Manresa en simbiosi és el primer projecte de simbiosi industrial a Catalunya. Es basa en posar en contacte diferents industries i entitats perquè passin a formar part d’una xarxa de connexions i intercanvis on es busquin i es posin en funcionament solucions innovadores, en un mateix territori. La finalitat és valorar materials, residus, energia, aigua, experiència, espais i logística.
El segon projecte, anomenat Gestora de Runes de la Construcció al Port de Barcelona, treballa la reutilització dels residus de la construcció en les obres d’ampliació del Port de Barcelona. Ha estat presentat per Ignasi Samper, enginyer de Camins, Canals i Ports. Segons Samper «amb el reciclatge de la runa i la reutilització de les terres aportades per les obres de l’entorn metropolità s’ha aconseguit aportar una part dels materials necessaris per a les successives ampliacions del Port de Barcelona. És un model d’èxit, tant des del punt de vista medi ambiental com de col•laboració públic privada».
Javier Carrillo de Albornoz Portes, enginyer de Mines, ha informat els trets bàsics del tercer projecte, Economia Circular i Aigua. Segons Carrillo demostra les possibilitats de reutilització de l’aigua en diversos sectors que van des de la mineria fins a l’astronàutica. Com a exemple valgui que en una nau espacial es reutilitzen el 93% de tots els residus líquids. Tanmateix, Carrillo ha exposat la gestió de les depuradores com a nous elements generadors d’energia, per exemple el biogàs i el biometà, i de nutrients per a l’agricultura.
El quart projecte ha estat Cadena de valor de l’ús de la fusta provinent de la gestió de boscos públics catalans, a càrrec de Jesús Fernández, enginyer forestal. Fernández ha explicat que al planter de la conca de l’empresa pública Forestal Catalana SA es realitzen els treballs de producció de planta per a reforestacions i millores d’habitats. En aquesta línia també es treballa per la implantació d’Horts llavorers per a la producció de material forestal de reproducció d’espècies amb interès productiu especial i en temes de millora genètica. Aquest centre de treball també s’utilitza com a centre logístic de la fusta procedent de Boscos Públic del Pirineu de Lleida que acaba a les indústries de primera transformació de fusta.
El darrer projecte exposat de la primera taula ha estat el Projecte Labdoo: Junts, l’Educació a l’abast de tot el Món, donat a conèixer per Jordi Ros-Giralt, enginyer de Telecomunicacions. Aquest projecte, impulsat per la plataforma col•laborativa sense ànim de lucre Labdoo.org, permet fer arribar portàtils en desús carregats amb aplicacions educatives a escoles d’arreu del món, de manera distribuïda i sense generar emissions de CO2 addicionals al planeta. Actualment ha servint portàtils a més de 1.000 escoles en més de 120 països, disposant de més de 200 hubs operatius repartits en els 5 continents i beneficiant a més de 300,000 estudiants d’arreu del món.
Recerca en l’àmbit universitari
Acte seguit, iGenium17 ha continuat amb l’exposició dels projectes universitaris d’economia circular, coordinats per Joan Carles Tarrason de l’Associació d’Enginyers de Mines.
El primer projecte ha estat UP!, que té com a objectiu produir bio combustible sòlid amb els residus de cafè, presentat per Adrián Tardio, enginyer químic de la UPC. Aquest model de negoci permet crear oportunitats d’inclusió soci laboral per a joves nouvinguts no acompanyats en totes les fases del procés.
El segon projecte anomenat (eC)2. Canvi de paradigma, de consumidors a generadors energètics al Cicle Integra de l’Aigua l’ha exposat Esther Palacín, de la UPC. Palacín ha defensat que el binomi aigua i energia es pot articular de forma clau en l’estratègia de desenvolupament sostenible i de la conservació del planeta. Implica passar de consumir energia a produir-la a través d’energies renovables, amb les tecnologies estratègiques de Grupo SUEZ (cogeneració, cogestió solar, eòlica, mini hidràulica).
L’últim projecte ha sigut Polieco-sign, mostrat per Jordi Bolet, d’enginyeria de materials de la UB. L’objectiu de la recerca és proposar un material polímer que genera menys impacte mediambiental, sempre en relació amb el seu cost de fabricació i reciclabilitat. El mobiliari urbà està sotmets a condicions ambientals i mecàniques elevades i canviant. Aquestes condicions es plasmen en una pluralitat de requeriments als materials amb els es fabriquen.
Inversions responsables
El darrer bloc temàtic d’iGenium17 l’ha centrat un diàleg d’experts per analitzar alguns exemples d’inversions responsables que ja s’estan donant en l’àmbit de l’economia circular. Moderada per la periodista de Catalunya Ràdio, Nati Adell, hi han participat Xavier Fàbregas, director general de Caixa d’Enginyers Gestió i col•laborador del Màster de Mercats Financers de la Universitat de Barcelona; Mercè Tell, managingpartner de Nekko Capital; JosephineRagni. Social Investment, manager de Fundació Netri; i Juan Àlvarez de Lara. Co-Founder& GP de Origen Ventures Fund. CEO &FounderSeed&Click.
En una conversa dinàmica i molt enriquidora, Xavier Fàbregas ha explicat les característiques principals de les inversions responsables i de l’economia circular. Fàbregas també ha defensat apostar per projectes sosteniblement responsables i les empreses innovadores.
Acte seguit, Mercè Tell ha assegurat que, entre altres iniciatives, NekkoCapital inverteix en projectes en noves empreses innovadores tecnològiques que volen internacionalitzar-se i, alhora, que destaquin per l’impacte d’una «petjada sostenible».
En el seu torn, JosephineRagni ha incorporat la vessant més social exposant les inversions econòmiques dutes a terme per la Fundació Netri, sempre basades en un alt impacte social amb l’objectiu de combatre la pobresa.
Finalment, Juan Álvarez de Lara ha argumentat els criteris pels quals decideix invertir Origen Ventures Fund, principalment en spin offs en l’àmbit universitari i per projectes en fases encara en fases molt inicials de desenvolupament.
Durant el col•loqui, Nekko Capital i Origen Ventures Fund han coincidit en quantificar que el 50% dels projectes no tenen les bases necessàries per ser finançats, entre el 30 i 40% els permet recuperar la inversió i el 10% suposen grans beneficis.
La cloenda oficial de iGenium17 l’ha protagonitzat Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Rius ha volgut subratllar que l’economia circular i la sostenibilitat són conceptes molt relacionats. En aquest sentit s’ha referit a la recent llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya, amb l’objectiu d’estalviar materials i recursos. Catalunya, segons Rius, «sempre ha apostat per la sostenibilitat» i ha posat com a països que estan duent a terme bones polítiques a Holanda i Dinamarca.
Finalment, Rius ha incidit en la idea que l’economia circular implica dissenyar sosteniblement els productes i serveis, «per necessitar menys recursos i generar menys externalitats negatives». Les noves tecnologies i l’Internet Of Things«ens han d’ajudar en aquest camí cap a l’economia circular».
Un cop finalitzat formalment iGenium’17, i durant el cocktail-networking, els ponents i els assistents han valorat molt positivament l’oportunitat dels projectes presentats al llarg de la intensa jornada de l’enginyeria compromesa amb l’economia circular.
iGenium, organitzat per Institut d’Enginyers de Catalunya, que reuneix les Associacions d’enginyeria d’Aeronàutics, Agrònoms, Camins, ICAI, Industrials, Mines, Monts, Navals i Telecomunicació, i amb el suport d’organitzacions públiques i privades com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, Forestal Catalana, ICL Ibèrica, L’Escola de l’Aigua – Suez, Ferrovial o la Mútua dels Enginyers, té per objectiu, entre d’altres, donar a conèixer a l’opinió pública la recerca i la innovació de les diferents branques de l’enginyeria.
